Fent temps
Habitación de hotel (1931). Museo Thissen-Bornemisza. Madrid.
Saturday, January 17, 2009
Saturday, May 17, 2008
Friday, February 22, 2008
Snack culture
Snack Culture = society is speeding up, so of course
culture reflects that acceleration by providing smaller,
easier-to-consume bits.
Culturalment parlant, potser és amoral, poligàmic… Però,
ho sento… consumir “snacks culturals” d’aquest tipus
m’encanta. Ràpids, digeribles, amb data de
caducitat…
És com el menjar. Prefereixo una bona tapa, lleugera,
a un platàs embafador. O, salvant distàncies, com el
“bed head”; odio passar-me gaire estona pentinant-me,
visca la moda d’anar despentinat!
En fi, m’encanta tot el que sigui petites quantitats
de qualitat. Un terapeuta de ben segur diria que m’hi identifico perquè sóc un tap
de bassa…!!!
Wednesday, January 30, 2008
Insults catalans
cul d’olla
larel·li abusananos esgarriafestesalarb marcolfa nici patafier tanoca
toix xafallós cantarano
Tuesday, November 27, 2007
Recomanacions cinematogràfiques
- La luna en botella: un homenatge a “Amélie”. L’estètica, preciosa, i la música també.
- La habitación de Fermat: certa retirada a la versió cinematogràfica d’”El mètode Grönholm”.
Perquè després critiquem el cinema fet a aquí…
Wednesday, November 7, 2007
Amb quina versió et quedes? xD
Wednesday, October 24, 2007
Talent…
Monday, October 15, 2007
De Monzó a Porcel, passant per Pineda
By Eva i e-scudell@ girl
Ja sabem tots que Baltasar Porcel és una persona poc clara. L’etern candidat al Nobel però…
algú s’ha llegit algun escrit seu, a banda de columnes d’opinió?
El discurs de clausura de la Fira del Llibre de Frankfurt es va cenyir en les seves divagacions personals destinades a que no l’entengui ningú. Resumint: Plató, Aristòtil, Nietzsche, Schoppenhauer… semblava la llista de la compra ¬¬’
Quim Monzó va ser més trencador, més original… “Una polla xica tica mica camacurta i ballarica…” Superficial? Potser, però té mèrit un embarbussament venint d’en Monzó.
Menys mal que s’ha acabat. Per fi! Però l’any que ve Mèxic i, l’altra, Venècia. Que Déu ens agafi confessats!
Monday, September 10, 2007
Gastronomia i… pin-ups
L’expressió “pin-up” es va popularitzar als EUA als anys 1940. Amb aquest nom es coneixien els dibuixos (o fotografies) de noies boniques en actituds suggerents. El seu èxit va ser tan rotund que, amb el temps, han arribat a influir en moltes terrenys, com el cinema, la televisió, la publicitat, els còmics, etc.
De les pin-up imaginàries, probablement la més coneguda sigui Betty Boop, de Max Fleischer.
El terme anglès “cheesecake” (literalment, “pastís de formatge”) és un sinònim de pin-up. Es va popularitzar amb la frase “better than a cheesecake” (millor que un pastís de formatge). El seu equivalent masculí és “beefcake” (pastís de carn).
