“Se descubre un nuevo socavón en las obras del AVE a Barcelona durante la visita de Zapatero”

Font: http://www.elpais.com/articulo/espana/descubre/nuevo/socavon/obras/AVE/Barcelona/durante/visita/Zapatero/elpepuesp/20071028elpepunac_1/Tes

“A su llegada al Centro Cívico, al presidente le esperaba una veintena de personas que le han
dado ánimos con frases como “aguanta Zapatero todo lo que te están tirando encima, porque
eres el mejor presidente de España”. “Eres más atractivo al natural que en la tele” o “eres el
mejor presidente que ha tenido España” son algunas de las frases que ha escuchado el
presidente de unos vecinos que aguantan desde hace dos años las molestias de las obras
del AVE.”

Font:  EFE

 Quina setmana!

_ un dia acabo corrent en mitjons per un pàrquing, rient com una boja_

_fàcil, feliç_

Bon cap de setmana!

Ja sabem tots que Baltasar Porcel és una persona poc clara. L’etern candidat al Nobel però…
algú s’ha llegit algun escrit seu, a banda de columnes d’opinió?

El discurs de clausura de la Fira del Llibre de Frankfurt es va cenyir en les seves divagacions personals destinades a que no l’entengui ningú. Resumint: Plató, Aristòtil, Nietzsche, Schoppenhauer… semblava la llista de la compra ¬¬’

Menys mal que s’ha acabat. Per fi! Però l’any que ve Mèxic i, l’altra, Venècia. Que Déu ens agafi confessats!

A partir del minut 3′33”, se sent una periodista que gairebé mor en antena… XD

Però ella aguanta “com una jabata”!

http://es.youtube.com/watch?v=_MDmmrN7R2I&eurl

 A partir del minut 3.30… busqueu en Wally!!

Paraules d’altres, precioses.

http://sitienesundiarojo.blog.com/

http://www.fotolog.com/ooyasoo/12272714

Estem ensucrats!

Heu anat mai a un japonès/xinès amb cinta transportadora?

Ahir va ser la meva primera vegada. I sí… com totes     les primeres vegades, va ser estrany. Em vaig sentir     una mica Shin-Chan, resseguint el serpentí constant       dels plats amb els ulls, hipnotitzant-me amb el seu    anar i venir. I teoritzant sobre el ritme dels cuiners,  les olors, la varietat… He de confessar que també em vaig sentir una mica ludòpata, enganxada constantment a la infinita-maleïda-cinta-sense-retorn.

Tota la nit, vaig esperar que arribés “el” plat. Sí, sí, un plat que mai arribar: la sopaaaaaaaaa!

Japonès/xinès amb cinta transportadora… Ho heu de viure XD