e-scudell@

“La gent si no hi ha electricitat i per tant, tampoc tele ni internet, s’aborreix. El que passarà és que dins de nou mesos hi haurà un “baby boom”. Aquests dos fets han estat provats empirícament en diverses ocasions als EEUU, és a dir, és una acció-reacció molt fiable. I és clar, amb la nova ajuda de 2.500 euros per fill l’economia de l’Estat quedarà notablement ressentida i s’entrarà en una crisi econòmica tal que la població es veurà obligada a tallar-li el coll al Juanca, a la Sofi, al príncep babau, a la infanta tonta i també a la llesta. Aleshores, els jutges es podran dedicar a la justícia i no a les tonteries.”

Extret de http://www.fotolog.com/muntsaa/37038186

Fa dies que el caos s’apodera de Barcelona. Primer va ser l’apagada. Avui és ADIF, que canvia el recorregut d’algunes de les línies ferroviàries més transitades a ple estiu per les obres del TGV.

A mi el caos m’enxampa a l’andana. Enmig del vaivé de gent, espero el meu tren, endormiscada i aliena al batibull. De cop, Víctor Hugo em ve a veure i em diu: “El futur té molts noms. Per als dèbils, és l’inabastable. Per als porucs, el desconegut. Per als valents, l’oportunitat.” I jo li etzibo: “Sempre tan romàntic, tu, Víctor… Avui, el futur per a molta gent, gràcies a ADIF, és el retard i la crispació.”

PD En Garfield va per l’Andreu

Roy Lichtenstein, In the Car

Ahir a la nit vaig anar al Versus a veure “Viatge a Califòrnia“, dins la programació del teatre Grec. L’elecció? Moltes afinitats: l’autor i el director, Toni Cabré i Moisès Maicas, respectivament, són maresmencs; he compartit aula amb una de les actrius, Aida de la Cruz; un dels actors és conegut de la família… En fi, predisposició total per gaudir de teatre d’autor en un teatre alternatiu.

I no em va decebre gens. El text és un bombó per a qualsevol intèrpret, amb un ritme frenètic i multitud de registres. Dens i contundent, per gent avessada a l’escena.

Menció especial per a la il·luminació i la banda sonora.

Un gran text realçat per la platea bicèfala del Versus Teatre.

M’agraden els jardins… I la xocolata… I menjar a mitjanit perquè se t’ha fet un forat a l’estómac.

M’agrada l’olor a net després de la dutxa.

M’agraden els sugus, i els xupaxups. I les caminates amb l’i-pod.

M’agrada seure a la falda, i els petons al coll, i les carícies al cabell i a l’esquena.

M’agrada en Michael Nyman, encara que es faci el ronso a l’hora de tocar “El Piano”…

M’agrada escoltar música al cotxe a tot drap, cantant com si escanyessin un gat.

M’agraden els cafès i tès amb gust de tertúlia, de confessió, de confiança.

M’agraden les clares amb braves carregades de rialles boges.

M’agrada quan em quedo sense paraules perquè tot al teu voltant és inexplicable.

M’agrada retrobar-me amb els de casa, els àpats de la mare…

M’agrada…

I et passo la mà pels rínxols, que em recorden la voluta del vell violí de l’avi…

Les petjades ressonen contra l’asfalt. Com una pilota en un frontó imaginari.

L’estiu ha arribat a la ciutat.

Pies sudados provocan alarma policial

Berlín, 8 jul (EFE).- Los pies sudados de un inquilino poco higiénico, cuyo nombre no ha sido revelado, provocaron anoche en la localidad alemana de Kaiserslautern la alarma de la policía, que movilizó un operativo propio de un caso de asesinato.

Un portavoz policial informó hoy de que la alarma partió de una denuncia del casero de la presunta víctima, quien alertó a las autoridades debido a que de la vivienda emanaba un profundo olor a cadáver descompuesto y su inquilino llevaba una semana sin vaciar el buzón.

Los agentes del orden consiguieron acceder a la vivienda con la ayuda de una llave maestra, pero se encontraron a la presunta víctima durmiendo plácidamente en su cama.

La policía explicó que el olor a cadáver descompuesto procedía de los pies del inquilino, que sufre de extrema sudoración, y de un montón de ropa sucia sin lavar, sobre todo de una acumulación de calcetines usados. EFE