Contenta!
Ku-ku-xu-mu-su, que vol dir petó de puça en euskera…
Que en són de macus aquests dissenys…!
Tuesday, June 26, 2007
Sunday, June 24, 2007
Paraules
- Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules, si voleu,
- ordenades amb aliva arquitectura
- contra el vent i la llum, contra els cataclismes,
- en fi, contra els fenòmens externs i les internes rutes angoixoses.
- Ens nodrim de paraules i, algunes vegades, habitem en elles,
- així en els mots elementals de la infantesa,
- o en les acurades oracions dedicades a lloar l’eterna bellesa femenina,
- o, encara, en les darreres frases del discurs de la vida.
- Tot, si ho mireu bé, convergeix en nosaltres
- perquè ho anem assimilant, perquè ho puguem convertir en paraules
- i perduri en el temps,
- el temps que no és res més que un gran bosc de paraules.
- I nosaltres som els pobladors d’aquest bosc.
- I més d’un cop ens hem reconegut en alguna antiquíssima soca,
- com la reproducció estrafeta d’una pintura antiga,
- i hem restat indecisos com aquell que desconeix la ciutat que visita.
- Però la nostra missió és parlar.
- Donar llum de paraula a les coses inconcretes.
- Elevar-les a la llum amb els braços de l’expressió viva perquè triomfem en elles.
- Tot això, és clar, sense viure massa prop de les coses.
- Ningú no podrà negar que la tasca és feixuga.
Miquel Martí i Pol
Thursday, June 21, 2007
Jagger al Jamboree
Deu ser gràcies a les transfusions de sang i altres “xutes”…
La farra de Jagger
El cantant va ballar de matinada al Jamboree i molts testimonis es van pensar que era un doble
N.M. BARCELONA
Imaginin-se l’escena: Mick Jagger deixant-se anar i ballant en plena pista del Jamboree, i la gent creient-se que és un doble. Així va acabar la nit de dimarts l’incombustible cantant dels Stones. Abans havia estat amb el guitarrista Ron Wood, la dona d’aquest, Jo, i el seu fill al CDLM Barcelona (Carpe Diem), segons explica Sergi Trillas, responsable de màrqueting de la sala (propietat de l’exfutbolista holandès del Barça Patrick Kluivert). “Van ser molt sociables i van convidar els que passaven per allà a asseure’s amb ells, davant la sorpresa de tothom”, relata.
Precisament aquella nit el CDLC celebrava el seu quart aniversari. I encara que unes reformes li van impedir celebrar-lo al nivell més alt, es van trobar amb aquests “convidats de luxe” al seu saló marroquí, que és on ubiquen “els famosos que passen per Barcelona”. Però cap a les 2.30, a Jagger li van agafar ganes de “conèixer la ciutat més profunda” i després de baixar a peu la Rambla, es va plantar al club de jazz de la plaça Reial, on els encarregats de seguretat van pretendre cobrar-los l’entrada a ell i als seus quatre guardaespatlles. “Es pensaven que es tractava d’una broma”, recorda Trillas.
I com ja és habitual en aquesta gira, el guitarrista dels Stones Ron Wood aprofita l’ocasió per donar a conèixer al món la seva faceta de pintor, i fins dissabte que ve exposarà al Museu Marítim 60 quadros seus. Olis i gravats, retrats ràpids, nerviosos i acolorits, en els quals pren com a inspiració la seva família i els seus amics, molts artistes, rockers i actors. Serà la primera vegada que la seva obra amb els pinzells s’exhibeix a Espanya i, perquè el negoci no pari, ha posat a la venda diverses d’aquestes peces.
Wood pinta des que tenia 12 anys i la seva obra s’ha exhibit moltes vegades a la Gran Bretanya. L’última vegada va ser a la galeria Scream, del barri londinenc de Mayfair, a la qual va penjar quadros de la seva dona (alguns d’ells són de nus), per celebrar els 22 anys que fa que estan casats.
El Periódico, 21/06/07
Amb-sense dit del peu
Com que aquests dies sóc com una tortugueta, un col·lega m’ha enviat “La paradoxa de Zenó”…
Aquil·les i la tortuga
La paradoxa d’Aquil·les és el segon argument contra el moviment. El semidéu Aquil·les, el més veloç dels grecs, aposta una carrera amb un dels animals terrestres més lents, la tortuga. El guerrer atorga magnànim un avantatge al queloni, que part des del punt T. Quan Aquil·les arribi a aquest punt, la tortuga, suposa Zenó, haurà aconseguit un un altre avantatge, i encara que Aquil·les arribi aviat a aquest punt, queda encara un un altre avantatge més aconseguida per la tortuga; i així infinitament. Aquil·les no pot, amb tots els seus treballs, arribar a la tortuga.
Wednesday, June 20, 2007
Friday, June 15, 2007
Viagra + Preservatiu = Vídua negra
L’actualitat és l’actualitat… I avui està d’actualitat la vídua negra. No la menystingueu!
El veneno de la “viuda negra” se convierte en un espermicida eficaz
- Su veneno es 50 veces más potente que el de la cobra.
- La picadura aumenta la fuerza y vitalidad junto a una erección involuntaria del pene por varios días e inhibición temporal de la concepción masculina.
- Supone una gran oportunidad para el mercado chileno.
El veneno de la temida araña chilena “viuda negra” o también conocida como “araña del trigo”, que en el mejor de los casos produce una prolongada y dolorosa erección del pene, y en el peor, la muerte, esta a punto de convertirse en un revolucionario espermicida que podría inhibir la fecundación humana.
Un grupo de científicos, liderados por el médico chileno Fernando Romero, descubrió una estructura molecular en el veneno de este arácnido, que puede actuar como espermicida.
Un estudio basado en historias campesinas
El veneno de la araña, “que es un cóctel de moléculas capaz de atacar distintos órganos, encontramos una estructura molecular con importantes funciones para ser un espermicida natural, es decir, inhibir la capacidad de fecundación de un espermatozoide”, dijo Romero.
Su veneno es un cóctel que puede atacar a distintos órganos
De ser cierto, sería una alternativa más efectiva frente a los actuales espermicidas que han demostrado ser parcialmente eficientes, lo que contribuiría a un mejor control sexual y natal.
“Desde hace varios años, la FDA (Administración de Alimentos y Fármacos de Estados Unidos) no tiene autorizado un espermicida adicionado a los preservativos, que antes era el nonoxinol-9, para ser complemento de la capacidad antifecundante”, dijo Romero en una entrevista.
El científico agregó que esto supone una gran oportunidad de mercado para chile, ya que en estos momentos no hay espermicidas de origen natural que tengan la propiedad de la estructura molecular descubierta.
Los efectos de la picadura
El veneno de la “viuda negra” es cincuenta veces más potente que el de una cobra. Este hallazgo viene impulsado a raíz de las historias de los campesinos que habían sufrido la picadura del arácnido.
Estos contaban que les producían taquicardias, aumento de la fuerza y la vitalidad junto a una erección involuntaria del pene por varios días e inhibición temporal de la concepción masculina.
La mordida de esta famosa araña ha dado paso al tradicional dicho campesino en Chile “picado de la araña”, en alusión a los hombres sexualmente muy activos, aunque la realidad es distinta, pues la araña macho tras copular es devorada por la hembra. De ahí su nombre, “viuda negra”.
El estudio se inició para detectar en el veneno un antídoto para la disfunción eréctil o potenciador sexual, el que se encuentra en la fase de trámite de patente. Pero la investigación arrojó además el descubrimiento de una molécula capaz de inmovilizar a los espermatozoides.
Wednesday, June 13, 2007
Inspiro… expiro…
Past participle, no, no… Would? Per què would? Recoi, que xungo, don’t you think?
Sort que, entre test i test d’anglès, petits tresors et fan desconnectar ((Anem a fer un ‘Harry’s sin’ al club de “color Amelie”?))
Agafo aire… i sant tornem-hi!
Saturday, June 9, 2007
Pollos, pollitos i derivats…
La paraula “pollo” (amb els seus múltiples derivats) és molt habitual en mi (diguem-ne pobresa lèxica, diguem-ne bogeria verbal). Des del primari “pos ya está… pu-yas-tre”, fins a l’”hola, pollito” o l’”hola polls” tan habitual de la facu…
Avui, el post va dedicat a aquests animalons de qui pronuncio tan sovint el nom en va.
Tuesday, June 5, 2007
Un dia àcid
He borrat el post d’ahir titulat “Nice day”… Perquè no, no és un dia bonic… No pot ser-ho quan et lleves amb la notícia de la fi de la treva… tampoc pot ser-ho quan parlem de míssils, de bombes…
I tot plegat, per la falta de negociació, de comunicació, de predisposició, de relativització.
Un dia àcid, vès. Els núvols ja ho han notat.
Però jo em sento egoistament feliç.
