e-scudell@

Després d’uns dies “out of order” per motius de força major, estic aquí de nou.

Un dia de Sant Jordi molt maco, el primer que passo a la ciutat. Sol, gent (molta!), cultura, flors… i més roses del que m’esperava, la veritat! 

En fi, un Sant Jordi de colors -com a la foto-, que m’ha fet reviscolar.

Un petonàs per tots!

PD A tots aquells que aquests dies m’heu fet de “kleenex” -vosaltres ja sabeu qui sou-, gràcies per existir. Sense vosaltres, tot hagués estat més dur. Me n’he adonat de com val la gent que està al meu voltant -en alguns casos, malgrat la distància-. Us prometo que, en poc temps, tornaré a ser jo al 100%. Perquè us ho dec a vosaltres… i a mi. Ah! I també us prometo que us dedicaré el Pulitzer, l’Oscar… o el pernil que algun dia em toqui XDD

Sabeu què vol dir “terra d’escudelles“?? Jo ho après aquest matí, i m’encantaaaaa! Visca visca visca les expressions soperes 

 Sorra fina i llim que serveix, com a abrasiu, per a netejar coses greixoses, sobretot atuells de cuina i vaixella.

[Etimologia d'«escudella» -- Del llatí «scutella», 'copeta, tasseta'.]

“La comarca que havíem guanyat a força de baixes era una plana pelada, grisa com de terra d’escudelles, limitada per serres igualment pelades. Els seus pics tenien formes geomètriques, piràmides, cons truncats; a la sortida i a la posta del sol, la llum obliqua incidint-hi projectava unes ombres crues i cantelludes. Allò tenia el seu embruix: la geometria és pura, el mineral és net; la vida és bruta. Xilte i la Pobla de Ladron havien quedat endarrere i ara errabundejàvem amb el que quedava del batalló com hauríem pogut fer-ho pels cràters de la lluna; ara érem nosaltres els que formàvem una bossa avançada en territori enemic.”

Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 1999 [1956]), pàg. 119

Ja tornem a ser aquí!

Després de setmanes intensíssssimes, les vacances a Frankfurt s’han agraït moltíssim. SOLETTT!!!, passejades, motxilla, xerrades, menjars, dolços, frankfurts, vols, esperes, gespa, lectures, cultura…

Gastronòmicament parlant… No em satisfan massa les tècniques que he pogut assaborir: carns arrebossades o bullides, barrejades amb salses fredes de julivert… He trobat a faltar un bon tall de carn a la brasa -potser perquè no he sabut reconèixer-la entre els menús! El meu alemany és inexistent! ehheheh-. El millor de tot, els postres -pastissos i gelats boníssims i baratíssims- i les begudes -el suc de poma i la varietat de cerveses-. Una recomanació: l’encant del restaurant Edelweiss  

Pel que fa a la gent, encantadora. La ciutat detalladament cuidada, però plena d’indigents.

Frankfurt… Ciutat de contrastos. 

Murphy no era cap geni, no. Era ben normalet però, simplement, que va posar en paraules el que pensem la resta de la humanitat.

Aquesta setmana, sense anar més lluny: pintava tranquil·la… i ha estat caòtica! Sola a la feina, sense jefes… Mmmmmhh… Guai! Doncs no!! Servidors que peten, temes que se salten el control de seguretat… burrg… La part positiva és que he conegut informàtics molt simpàtics heheheh

 Plegant a les tantes, i amb una adrenalina al·lucinant, em vaig posar a caminar. I caminant caminant, vaig anar de Pl. Catalunya a casa meva!! -i això té mèrit, tenint en compte que anava amb el bolso carregat, no faig passos de gegant, portava sabatetes de nena mona i sóc d’un poble on tothom agafa el cotxe per anar a la cantonada-.

Així, amb aquesta trauma rotllo “camino de Santiago”, vaig pensar que hi ha coses infinites a la vida. Sí. Per exemple, és infinita l’energia que tinc quan em llevo, i això que només he dormit 5 hores… Era infinitament collonut l’home que va descobrir el cafè… És impressonant veure com et dona suport infinit la gent que t’estimes facis el que facis -et poses un macedònia al cap i… tatxan!! estàs fantàstica!-. És genial que, un simple mail o gest, pugui fer-te sentir infinitament feliç.

Definitivament, hi ha coses infinites a la vida. Per exemple, l’egocentrisme que desprenem en aquests tipus de blogs. Però, per un més, no vindrà d’aquí…

Petons infinits, perquè sou infinits.

PD ME’N VAIG A FRANKFURT!!!! A txintxar-se infinitament! hehehehehehhe